Setanta-cinc anys sobre rodes

Quatre generacions de la família Pons han treballat a l’empresa, que aquest any compleix les noces de platí adaptada a les noves demandes del turisme

Quatre generacions han tirat endavant l’empresa familiar lleidatana Autocares Pons, que aquest any compleix el 75 aniversari de la posada en marxa de la línia els Alamús-Lleida, la primera en què va operar en transport de viatgers. Era l’any 1931, recentment proclamada la Segona República, i funcionava amb un Citroën B-14 d’onze places, que ben pocs s’assembla als autocars d’avui. El 1935, va arribar el segon cotxe i, des de llavors, han pasta per la casa uns 75 vehicles, desprès de superar les confiscacions de la Guerra Civil (vegeu el desglossament). En la seua primera època es feien totes les reparacions a mà i no hi havia recanvis de res. “Feien els pinyons mecànics a mà”, explica Elies Pons pare, ara jubilat. Actualment, l’empresa a externalitzat la mecànica. “Tot s’especialitza i no compensava les hores que perdíem”, explica el seu fill Elies Pons.

En setanta-cinc anys, el model de negoci ha canviat substancialment. Als anys seixanta, una línia com la Lleida-el Alamús. Als anys quaranta no hi havia recanvis i totes les reparacions es feien a mà. La utilitzaven seixanta persones cada viatge. Era l’època en que “tothom havia d’agafar el cotxe de línia i comprar un autocar costava el mateix que dos o tres pisos”. Als seixanta, adquirir un autocar podia costar un milió i mig de pessetes de l’època. No obstant, ara ja fa anys que l’empresa ha deixat els viatges regulars, perquè surt més rendible el transport discrecional, principalment turístic, que es va iniciar als setanta. Els divuit autocars de l’empresa, que ara adquirirà cinc vehicles nous, viatgen cada any a Itàlia, Suïssa, Alemanya, Escandinàvia, Turquia, Rússia, el Marroc i un llarg etcètera de països europeus i del nord d'Àfrica. Els autocars de l’empresa fan uns 100.000 quilòmetres a l’any i es renoven a l’arribar als 500.000 . L’emergència de vols barats ha afectat aquests viatges, però encara és més rendible, malgrat que es viatgi amb avió, contractar l’autocar aquí “Fem l’anada i tornada de buit i portem l’autocar a peu d’avió”, explica Pons

En tants anys no fa,ten històries curioses. “Tornar d’Itàlia, un grup tenia presa per arribar per veure el Barça. El conductor s’ho va prendre seriosament i va guanyar quatre hores a la resta anant a 120 o 140. Van arribar a veure el partit, però crec que tremolant”, va recordar Pons. El quilometratge que suporten aquests autocars és d’uns 100.000 quilòmetres a l’any. Algun dels vehicles van arribar fa anys a 1,3 milions de quilometres, però ara es renoven molt abans.
En setanta-cinc anys de servei, l’empresa només ha hagut de lamentar un accident d’importància. Es va produir a Cervera en un viatge de tornada des de Girona. L’autocar va fer quatre voltes de campana, però l’obertura de les portes del maleter va frenar el vehicle abans que caigués a sobre de persones. Ara només esperen que segueixi la sort molts anys més.

Van ocultar el primer autocar per evitar que el confisquessin

Desprès de setanta-cinc anys de servei, han viscut unes quantes anècdotes. Una de les millors es va produir durant la Guerra Civil. A l’inici del conflicte, milícies de bàndol república van confiscar els vehicles de l’empresa, que tot just feia cinc anys que funcionava.
De tota manera, un Citroën B-14, el primer vehicle de la casa, va aconseguir escapar-se del segrest obligatori. “Vam amagar el cotxe sota un munt de llenya a Sabadell i quan la guerra va estar més avançada el vam usar per tornar a Lleida”, explica Elies Pons pare, que apareix a la foto antiga amb la mà sobre el capot del cotxe. Aquest autocar pioner tenia 11 places i va durar molts anys, “De fet, va acabar morint a casa”, relata Pons. Però no va tindre tanta sort un flamant Chevrolet de 27 places comprat el 1936 i confiscat immediatamanent. Mai més en van tornar a saber res, encara que si que va tocar pagar-lo.